L'apertura de la perllongació del carrer de les Termes Romanes fins al carrer Fluvià, ha posat al descobert dues parets mitgeres a banda i banda, una de les quals encara hi conserva vestigis dels habitants de la casa.
Sempre m'ha fascinat la plasticitat d'aquests tipus de troballes, un veritable "objet trouvé", on es pot endevinar les situacions de les diverses estances amb una nova visió inèdita i global que ens mostren contigüitats no previstes i textures que el pas del temps ha anat generant.
Les empremtes dels constructors i dels pintors de parets, amb el cromatisme d'una carta de colors primaris i tonalitats desgastades, ens transporten a unes tendències i unes sensibilitats perdudes en en l'oblit…
Si les parets parlessin… Ara es mostren, impúdiques, als ulls de tothom!
Només cal saber mirar i extraure d'aquests contexts fragments que bé podrien esdevenir obres pictòriques susceptibles de formar part d'una exposició o d'un museu d'art.
Aquest és el resultat del meu treball re-interpretatiu.
PER TORNAR AL MENÚ PRINCIPAL:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada