CALAIX DE TREBALLS: EXPO MÓN ICÒNIC. 02. INAUGURACIÓ

El corpus d'aquesta exposició antològica, és, com no podria ser d'altra manera,

una proposta eminentment visual.

El disseny gràfic com a comunicació, esdevé explícit en la seva pròpia essència

i les fotografies i imatges mostren la seva particular narrativa.

Cinquanta anys de treballs, sintetitzats en més o menys 20.000 imatges,

que el visitant podrà anar descobrint d'acord amb les seves particulars preferències

i del temps disponible de cadascú: des de sis minuts a sis hores...

Peces originals, projeccions i connectivitat a internet, es configuren,

com un recorregut transversal i multidisciplinari.

Trobaràs cares conegudes, amics en comú i
disseny, molt disseny...

Gràcies amics per la vostra presència!

Un veritable luxe, dialogar i compartir parers,
amb el mestre i amic Daniel Giralt-Miracle...

Bona nit a tothom!

Se'n fa una mica difícil la presentació d'aquest acte.

Perquè és parlar de mi i de la meva obra i això sempre és complicat..., però ho intentarem...

En primer lloc vull agrair a les institucions que m'han ofert la possibilitat d'exposar en aquest esplèndid espai: Ajuntament de Badalona, Universitat de Barcelona, Museu de Badalona i Badalona Cultura.

Així com a tots que m'han ajudat en el muntatge...

També un agraïment a les amigues i amics que m'acompanyeu avui amb la vostra presència, uns, de fa molts i molts anys i altres gairebé acabats de conèixer…

Parlarem del perquè del MÓN ICÒNIC, el vastíssim món de les imatges….

Veurem disseny, però també fotografia, viatges, col·leccions…

El disseny gràfic és un instrument de comunicació, que té el seu propi llenguatge –visual– amb la seva pròpia gramàtica, sintaxi i ortografia… omnipresent en la nostra societat, que ens acompanya tota una vida, d'ençà que ens aixequem fins que anem a dormir… Des dels envasos a la cambra de bany al matí, fins als diaris, revistes, etiquetes, fulletons…, cartells, llibres, televisió, xarxes socials…, la resta del dia.

Podríem dir que estem immersos, quotidianament, en una "iconosfera" d'imatges…

Quin sentit té, doncs, el disseny gràfic en una exposició?

El canvi d'ús, d'instrument per ser "utilitzat", a instrument per ser "contemplat", implica també un canvi

de percepció…

Destaca la part formal d'aquesta comunicació quotidiana i ens fa reflexionar sobre els seus valors culturals.

Perquè en definitiva el disseny és tot. Tot el que ens envolta està dissenyat. Però m'agradaria fer una reflexió sobre el bon disseny, el que ens ajuda a comprendre el missatge i ens gratifica amb la seva estètica..., i el mal disseny, banal, groller, inoperant…

Jo sempre he treballat per intentar aconseguir aquest bon disseny, que sense renunciar a la seva funcionalitat, aporti valors estètics i culturals. Un disseny sensible amb l'entorn, que no pol·lucioni visualment i que sigui innovador i aportatiu…

Es podria parlar de respectar un especial "eco-sistema de la sensibilitat".

Desitjaria que aquesta exposició ajudés a aquests postulats.

Al llarg d'aquests 50 anys de treballs, també vull agrair a tots els meus col·laboradors que els han fet possibles.

Especialment al fotògraf Jordi Isern, amic i també germà, que van iniciar conjuntament els anys 60,s la formació d'un estudi i que ha participat activament en tota la meva trajectòria creativa.

I també a Mari Carme Aymar, col·laboradora infatigable i parella, que hem viscut aventures editorials, viatgeres i d'altre tipus…

I finalment, un agraïment també molt important per a mi és l'acompanyament en aquest acte del Daniel Giralt-Miracle, eminent i reconegut historiador, però per sobre de tot vell i gran amic.

Amb el Daniel, fa aquests cinquanta anys de què parlem, quan ens vam conèixer. Ell acabava d'escriure un article per a la revista Destino, que a les hores era el setmanari que ens alimentava intel·lectualment en la ja sortida de la més fosca postguerra espanyola. Allà i col·laboraven el bo i millor de la cultura de les hores: articles Salvador Pániquer, Josep Pla, Sebastià Gasch, Joan Perucho, amb fotografies de Català Roca, Xavier Miserachs, Leopoldo Pomés… I és on, un molt jove Daniel, va començar a escriure i teoritzar sobre un tema aleshores gairebé desconegut: El disseny.

A partir d'aquí vam recórrer una trajectòria paral·lela, forma'n part del Fad i per tant possibilitant la col·laboració conjunta en moltes iniciatives culturals…

Per a mi és un gran honor i satisfacció tenir-lo aquí. Moltes, moltíssimes gràcies Daniel, i també a tots vosaltres!

Endavant, l'Expo està servida...